Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Teatro Olympia’


Una jaqueta, un calaix al terra, unes ulleres de plàstic i un home, bé, pot ser setanta-tres homes o un milió, no té importància. Aquests són els elements que arrosseguen l’espectador a l’escenari. Una obra minimalista. Crítica. Hilarant. Existencialista. Àcida.

Paradis o centre de l’univers?

Ens amaguem darrere de mil i una màscares? Quantes vegades podem canviar de jaqueta sense adonsar-nos-en? Veiem el que hi ha, el que volem o no veiem res? Però, abans de contestar aquestes preguntes caldrà respondre la més important: qui som?

No ens quedarem ahí, anirem més lluny. No sols som nosaltres, són els altres també. Com són? Qui són? On són? Davant l’escenari o damunt d’ell? Pot ser tots dos, nosaltres i els altres siguem u. Pot ser Rimbaud tenia raó quan afirmava allò de “jo és altre”.

Hui tenim la sort de tenir un guia que ens ajudarà a passejar per tot aquest món de preguntes sense resposta. Sergi López aconsegueix omplir l’escenari tot sol durant hora i mitja. Un soliloqui aparentment surrealista que amaga una crítica àcida a la societat, a la cultura, als polítics i que també té el seu punt sexual. Un diàleg amb u mateix que dóna la possibilitat a l’espectador d’acompanyar al protagonista. Un viatge que comença al teatre i finalitza a cadascun dels espectadors que no han pogut deixar de sonriure més de cinc minuts seguits i que es queden amb un regust dolç, però també agre. Una sensació de que no només s’ha vist una obra de teatre, sinò que a més s’ha iniciat un procés de reflexió. Tenim la sensació de que s’han posat les cartes boca dalt i ens han obligat a jugar sabent que tenim les de pedrer, però no és dolent, arriba a ser plaent. No tenim clar si estem al paradis, al centre de l’univers o al fons d’un precipici. Som espectador d’un home, o pot ser un milió o pot ser sis o pot ser un lampista o un veï o un cadastre, no té importància, tots són iguals, com dues gotes o garrafes d’aigua.

El text de Jorge Picó i el propi Sergi López no es pot desaprofitar. No deixa canya dreta. Un text que ha estat traduït i adaptat al castellà i el francés i que ha recorregut tots dos territoris collint un fum de reconeixement. Un actor que es transforma en mil personatges (no tants però pot fer-ho sense problemes). Sergi López, un actor… ¡quin actor! Acaba de guanyar el premi internacional Terenci Moiz de les Arts Escèniques i el premi Max al millor actor en català. Tots dos merescuts.

Voy a apagar la luz…

Ací va una de les últimes frases de l’obra –que no revela molt, però m’agradà- sobre la cultura i les subvencions: “tant a València com a Vilanova i la Geltrú, la cultura pública subvencionada, l’acabes pagant tu”. I, no puc acomiadar-me sense fer referència a una de les cançons centrals, inicials i finals de NON SOLUM:

Nosotros, que nos queremos tanto,
debemos separarnos,
no me preguntes más,
no es falta de cariño,
te quiero con el alma,
te juro que te adoro,
y en nombre de este amor
y por tu bien, te digo adiós.

————

L’obra: NON SOLUM. Llengua: català. Durada: hora i mitja. El lloc: Teatre Olympia de València (fins el 27 de febrer). El preu: 15-20 euros que no es tiren a la brossa. Valoració: molt recomanable.

Read Full Post »