Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Pablo Motos’


Aquest va estar el primer pensament que va creuat la meua ment quan vaig vore, durant el Nadal, la promo del nou -i fallit- programa de Cuatro, XXS. D’entrada, dos ingredients deixaven molt que desitjar: una presentadora ‘malastruga’ i un col·laborador hiperactiu que pensa que té gràcia i no la té.  Parle de Pilar Rubio y Flippy. Si a això li afegim que el format imitava descaradament Humor Amarillo, el Grand Prix i ¡Guaypaut! queda clar clar que no hi ha lloc a la graella televisiva per a un programa que, en lloc de ser nou, és un refregit amb regust a vell…

Però, què em va fer recordar el grandíssim showman que fou Joan Monleon? Ho feu el format del programa. Un decorat gegantesc al qual les famílies -agrupades per equips- tenien que superar probes per aconseguir un premi final. Eixe mateix format, igualt, el fa ver servir en Joan Monleon a Canal9 molt anys enrere. No hi recorde el nom del programa, i a la web de Canal9 tampoc trobe cap vídeo -perquè l’arxiu que hi ha disponible deixa molt que desitjar, com ‘tot’ a la cadenaa excepció dels grans professionals que també hi ha- però hi tinc una prova gràfica que corrobora les meues paraules:

adfasdfgasdfLes comparacions són odioses, però cal fer-les. És innegable que, com a ganxo, era molt millor Monleon que el tàndem Rubio-Flippy. El valencià aportava frescor, naturalitat i molta, molta ironia amb un punt punyeter que no hi tenia preu. Va ser un visionari de la televisió: va ser un dels primers en fer un talk show a Espanya, va ser el primer en utilitzar l’erotisme con a element de captació d’espectadors masculins a un programa matinal (les monleonetes, una mena de mamaxixos valencianes, portaven grans vidrioles estratègicament  col·locades ressemblant uns pits grans), fou el primer en criticar -i guanyar diners amb això- les tradicions valencianes que més famosos ens han fet arran del món com la paella i les falles.

A guanyar diners, on estan? on estan?  o “li ha tocat la bajoca!”, són fràses mítiques que van passar a formar part de la cultura popular valenciana allà per finals del 80 i principis dels 90. Tot açò comparat amb dos presentadors com Pilar Rubio que el millor que ha fet -al menys que jo conega- ha estat aparèixer a Sé lo que hicísteis; i Flippy (al que tant sols he vist intentant fer gràcies a El hormiguero, acompanyat al mig pèl-roig-moreno de Pablo Motos -ací necessitaria fer un apart massa gran-), no podia tenir un bon final. Perquè el programa XXS no era en directe, ni tant sols en un fals directe, sinó que era un producte de la postproducció que, amb dos presentadors amb poc ganxo, no hi podia donar bons resultats.

Joan Monleon no va tenir sort amb el programa, com la versió actualitzada tampoc l’ha tingut (Cuatro ja va estrenar el programa con un especial per a tantejar l’audiència i el resultat fou un pèsim 3,2% de share…). He de reconèixer que el programa de Monleon si el vaig vore, però aquest no vaig tenir cap interés en fer-ho. Malgrat açò i la curta durada del mateix, ha estat be recordar certs formats i moments que varen marcar la televisió al nostre pais.

A més de recordarme al inimitable Joan Monleon, XXS també em va fer recordar altres programes que han intentat imitar l’èxit que ja tingueren anys enrere o que varen quedar a l’oblit. Per exemple, les versions de CQC (quan la millor va ser la de Wyoming), de Un, dos, tres o el remake de Cheers. Soc de les que pensen que encara hi ha molt per fer a la televisió, hi queda molt per explorar i experimentar. Per tant, no entenc que s’utilitzen velles idees ‘modernitzades’ per a fer nous programes. I no ho entenc tant si les versions anteriors van tindre èxit com si no. En temps de crisi, cal arriscar per a guanyar. Així que… fem rodar la paella!

Read Full Post »