Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Literatura y textos’ Category


cover_los renglones torcidos de diosAlice Gould, a very intelligent, polite and wealthy woman, is a detective who is admitted in an insane asylum near Zamora to continue with the inquiry of a murder. However, she is diagnosed with paranoia. This is the scene we find when we start reading Los renglones torcidos de Dios, the ninth novel by Torcuato Luca de Tena (Madrid, 1923 –1995).

With a fake application form, Alice achieves to enter the sanatorium, but she doesn’t take into account the absence of her accomplice. How is she going to prove her sanity now? While she discovers the way, she will live and deal with mad people, diagnoses sessions, treatments, nurses and psychiatrists. By using her cleverness, she will struggle dialectically more and more strongly to persuade the doctors of her sanity.

The accurate descriptions of patients, symptoms and therapies are due to the eighteen days Torcuato Luca de Tena spent in a madhouse before writing the book. Besides, Los renglones torcidos de Dios has the atractiveness of inviting the reader, from the very beginning, to join the interesting game of distinguishing sanity from madness.

Reading Los renglones torcidos de Dios will make us absolutely doubt about the real state of Alice’s mind page by page. I highly recommend it because I literally could not put it down! At the end of the book, you will wonder who is crazier, the sanatorium’s patients or the rest of the people who seem to be healthy.

Anuncios

Read Full Post »


Quan Neil Armstrong va trepitjar per primera vegada la Lluna el 1969, potser no imaginava que l’espai, aquell indret feréstec i inhòspit, poguera esdevenir destinació turística. Aquell “petit pas per a l’home, però gran pas per a la humanitat” va atansar a la realitat un element que, fins aleshores, només era possible dins de l’imaginari de les novel·les de ciència ficció. Ara, quaranta-cinc anys després d’aquella fita, el turisme espacial fa les seues primeres passes.

Viatjar a l’espai, però, no està a l’abast de qualsevol butxaca: cal ser ric per a fer front a les milionàries despeses del viatge. A més, hi ha cert requisits que cal complir. Per exemple, no podran viatjar tots aquells que es maregen viatjant en avió o en vaixell, ni tampoc els que no superen unes exigents proves físiques per tal de suportar llargs períodes d’ingravidesa. Els viatges espacials, per tant, esdevenen una experiència no apta per a tota la població.

Una vegada superats els inconvenients físics, arriba el moment d’elegir destinació. Malauradament, no podrem anar-nos-en tots sols per les limitacions econòmiques de les que parlaven abans. Per tant, caldrà elegir un dels atractius circuits que ens oferiran. Una paradeta a Venus, un passeig per Mart, una volta pels anells de Saturn i, de tornada, uns dies a la Lluna i contemplar així la Terra des d’altra perspectiva.

Hi ha constructors que somnien apartament amb vista al sol, i agències de viatges que ja estan preparant fullets publicitaris. Sembla que la Terra se’ns ha quedat xiqueta i que n’estem tips del turisme “tradicional” de sol i platja. En el futur el que s’estilarà serà estiuejar a l’espai. Potser darrere d’aquesta recerca d’un nou lloc on fer turisme s’amaga, en realitat, la cerca d’un lloc on viure després que haguem acabat amb els recursos de la Terra. Una vegada a l’espai tan sols ens quedarà una incògnita per resoldre: hi haurà algú esperant-nos per a donar-nos la benvinguda?

P.D.: Del 4 al 10 d’octubre  se celebra la Setmana Mundial de l’Espai.

Read Full Post »


Mobile phonesIt doesn’t matter whether you love or hate it; you’ll probably have one in your pocket or your hands right now. Can you guess about I’m talking about? The answer is easy: I’m talking about mobile phones which, as almost everything in the world, have positive and negative aspects.

On the plus side, mobile phones are a cheap and easy way to be in touch with our friends and relatives all day long. Besides, they are very useful for old people who live alone or athletes who practise risky sports or train alone. If they have a problem, they can call the emergency service even when they don’t have coverage. Moreover, mobile phones  let us have everything we need (telephone, camera, Internet…) in just one device.

However, for every plus there is a minus. The possibility to be controlled 24/365  can be very stressful. If you can disconnect, sometimes you’d rather not have a mobile. What is more, it’s become extremely complicated to keep a conversation without being interrupted by the sound of a message. Last of all, as we’ve got a lot of  personal information kept in them (telephone numbers, e-mails, photographs, personal passwords…) if we lost our mobile, we’d be in serious trouble.

All in all, there’s no room for doubts: mobile phones have come to stay and have changed our way to contact with our nearest and dearest. But, we must be aware of the dependence they’ve created and know how to disconnect and live our life away from our mobile phone’s screen.

Read Full Post »


Tot i que la reunió era a les huit i mitja, fins les nou no van començar a arribar els veïns. Poc a poc el vestíbul es va omplir de cadires i de cares de fàstic. El president, el secretari i el tresorer passaren llista i començà l’espectacle.  La cordialitat, o potser la indiferència, es convertí en virulència.  Tots treien les ungles.

El veí del quart es queixava dels sorolls que l’inquilí del quint feia per les nits, i aquest el titllava de llepafils. El del tercer A acusava al del tercer B de llançar la bossa de la brossa per la finestra. Els del primer protestaven per les burilles que els del quart tiraven pel desllunat. Mentre uns i altres es tiraven els plats al cap, les veïnes del segon aprofitaren per xafardejar de la veïna del quart. Més que una conversa entre humans, pareixia una baralla entre feres.  Ramon Llull s’haguera meravellat de la quantitat de bèsties que es congreguen a les juntes de veïns.

L’avalot haguera acabat com el rosari de l’aurora, però l’ordre del dia manava i ara tocava parlar d’una nova derrama. Els diners sempre uneixen i, evocant l’esperit de D’Artagnan, els veïns oblidaren les seues diferències i van anar tots a una contra el tresorer. Una hora més tard acabà la reunió amb un únic acord: res d’afluixar la mosca.

Les comunitats de veïns son ecosistemes plens d’espècimens humans diversos on queda palès que, tot ser éssers socials, poc o gens sabem de viure i conviure en comunitat. Cal recordar que només hi ha una via possible alhora de cohabitar de forma pacífica: el respecte.

viure i conviure

Font: web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès http://www.molletvalles.cat

P.D.: El 30 de maig se celebra el Dia Europeu dels Veïns.

Read Full Post »


Quan es parla de defeces, solen haver-hi dos grups majoritaris: aquells que no suporten la impuntualitat i els que no poden pair la mentida.  Ara bé, tot i que són les dues postures clàssiques, els seus arguments no suporten ni el primer assalt.

Als qui odien la impuntualitat és fàcil rebatre’ls, ja que aquest sol ser un defecte circumstancial, conseqüència d’un seguit d’imprevistos o del malentés entre el temps físic i la percepció subjectiva d’aquest. Pel que fa a aquells que consideren la mentida com un defecte intolerable, cal filar una mica més prim. Llevat dels mentiders compulsius, la resta ho són d’ocasionals que, més aviat que no pas, acaben per ser descoberts. Fins i tot, quan hem sigut víctimes d’un engany, de vegades hem hagut de reconéixer l’astúcia del mentider. Així, com anem a odiar un defecte l’enginy del qual pot llevar-nos a lloar el seu autor?

És per tot açò que si algú em pregunta quin és per a mi un defecte intolerable, no assenyalaré ni la mentida ni la impuntualitat com els primer de la llista. Per a mi, el vertader defecte intolerable és ser políticament correcte de paraula i obra.

La persona políticament correcta actua com si no haguera trencat mai un plat. Es presenta com un ésser pur, tan perfecte que la seua sola presència m’esgarrifa. Si a això li afegim la seua manera de parlar, escollint cada paraula per tal d’evitar ferir cap sensibilita, la cosa ja es torna gairebé insuportable!

El súmmum d’aquells políticament correctes és caure a la seua pròpia trampa: ja siga emprant un llenguatge carregat d’eufemismes innecessaris o demostrant a cada passa que, a còpia de voler agradar tothom, s’han convertit en persones sense caràcter.

Per això, si alguna vegada noteu que sóc massa puntual i que no faig servir ni tan sols mentides piadoses, no cal que m’ho feu notar. Ateneu-vos al refrany que diu que qui va en un coix, a l’any coixeja o ranqueja. Aneu-vos-en, segur que el meu conciliador nou tarannà trobarà la manera de perdonar-vos, per molt sorprenent que em parega el vostre menyspreu em faré càrrec que el meu és un defecte intolerable.

Read Full Post »


Lluitdores, treballadores, mares… en definitiva, dones. Malgrat els entrebanc que històricament hem hagut de superar, a hores d’ara les dones hem aconseguit grans avanços capa a la igualtat. Tot i axiò, encara continua havent-hi molta feina per fer, tant als països del nord com als del sud.

La situació de la dona als països africans deixa molt que desitjar. Allà les dones viuen sotmeses al model d’opressió patriarcal dels clans, a més de patir amb més força el problema de la pobresa. A més, a l’àmbit sexual, les dones segueixen sofrint mutilacions genitals i la xacra de la SIDA (hi ha adobants que aconsellen als hòmens portadors del virus mantindre relacions sexuals amb dones verges per guarir-se…).

Els països africans, però, no són els únics als que la dona continua estant subjugada a la voluntat masclita (i fins i tot misògina) dels hòmens. A casa nostra, sense anar-nos-en lluny, les dones vivim baix el que podríem anomenar “actituds masclistes refinades”. L’àmbit laboral potser siga un bon exemple. Tot i que les dones podem accedir, teòricament, a qualsevol lloc de treabll, aquells que impliquen majors responsabilitas ens solen estar vetats. A més, quan es tracta d’eésser remunerades, malgrat que treballem més hores i som més productives, les dones cobrem menys que els hòmens.

Un altre exemple podria ser el llenguatge. Encara que parega una qüestió menor, la manera en què emprem la llengua ens defineix com a socitat i, ara per ara, la nostra parla continua sent masclista. Per tant, la lluita per la igualtat ha de continuar endavant.

Read Full Post »


El escarabajo de oro
Demasiadas expectativas tenía puestas en este libro. Creo que por esa razón no me ha gustado demasiado. Tal vez a ello haya contribuido también el lenguaje y la brevedad de los relatos (y eso que a mi los relatos cortos me gustan, pero pienso que en algunos de los incluidos en el libro les faltaba un poco más de contextualización o de detalles sobre los personajes).
Frankenstein
Diferente a lo que me imaginaba y tal vez por eso me ha gustado más de lo que esperaba. Me gusta la estructura y el lenguaje. Recomendable, aunque sigo siendo fiel a Drácula. 
Tatuaje
Primera incursión en la literatura de Montalban que me dejó con un muy buen sabor de boca. La historia engancha desde el principio, tiene ritmo y nunca sabes por que paladar exquisito te va a salir Carvalho que, por cierto, se ha convertido en mi nuevo detective de cabecera (antes lo fue Marlowe). La borra del café

Ternura a raudales. Benedetti nunca me decepciona y esta vez no iba a ser menos. Un libro brillante. 

Gomorra
Denso, pero interesantísimo. Se recomienda leer con un buen mapa de Italia para no hacerse un lío con las regiones y familias que van apareciendo. Aunque en algunos puntos puede llegar a parecer tedioso porque Saviano se pone a explicar y detallar lugares, pero por lo demás, brillante.

La soledad del manager
Pepiño de nuevo. Me gustó más el anterior, pero en este pienso que Montalban da una visión mucho más real (además de realista) y creible de las relaciones entre el poder, el dinero y la sociedad del momento y también de ahora (que tampoco es que hayamos avanzado mucho es esos aspectos).

El mundo de Sofía
Interesante paseo por la historia de la filosofía y las principales corrientes y pensadores. Se recomienda tener a mano una libreta para realizar anotaciones.

PD. Por desgracia, este no ha sido un buen verano.

Read Full Post »

Older Posts »